Queda inaugurat aquest blog!

14 de desembre de 2005

Es fantastic aixo de l'Internet. Siguis on siguis alla al mon pots escriure tot el que et vengui al cap. Quan em falten encara dues hores per agafar el tren de Sant Petersburg a Moscou, estic asseguda a l'alberg on he passat els darrers dies. Despres de caminar devers sis hores per dins l'Ermitage, m'he aturada a cercar un poc se "sushi" per berenar-sopar i m'he preparada una tassa de te calentet. No es que faci molt de fred, per l'epoca de l'any i la ciutat en que em trob, pero t'ajuda a estar despert.

En veritat, aquest lloc es meravellos, un vertader museu a l'aire lliure, pero tan perillos com qualsevol altra ciutat del mon amb mes de deu milions d'habitants i no se quants de visitants a l'any. Pero valia la pena arribar fins aqui per veure el riu Neva totalment congelat, els palaus banyats per la llum del capvespre, i sobretot, les obres contingudes dins el mitic museu, un plaer exquisit per als sentits, el cervell i l'esperit...

Moscou es ben diferent: amb vuit milions d'habitants es la capital del pais i el seu caracter es definitivament molt mes asiatic que el de l'europea Sant Petersburg. La Placa Roja, amb els murs vermells en contrast amb la neu blanca, es simplement un somni. La catedral de Sant Basili, majestuosa i exotica, rep el visitant des del primer moment.

Sent curiositat per l'aspecte i la vida diaria del pais durant els anys comunistes, ara un capitalisme ferotge ho envaeix tot i eclipsa la identitat nacional i el passat d'aquesta terra orgullosa. Els moscovites i peterburguesos es deixen dur per la corrent del riu del consumisme i s'uneixen a la resta del mon oblidant les seves propies arrels i la seva personalitat.

Pero aixi i tot es un pais extraordinari, encara que no es facil sobreviure-hi si no xerres rus o tens dots d'actor de teatre mimic.

Dema inauguram l'exposicio a Moscou, per aixo me'n torn cap alla. Ja tenc ganes de veure com haura quedat finalment. Encara que els russos tenen un sentit de l'estetica bastant diferent al nostre, estic segura que el resultat sera com a minim sorprenent.

No puc esperar a tornar a Mallorca i veure les fotos que he fet durant aquests deu dies. Els viatges sempre t'obren la ment i t'obliguen a mirar de manera diferent, des del respecte i la curiositat, la vida d'altres persones que, al cap i a la fi, no son tan distints de nosaltres mateixos. Mai no deixare de sorprender-me de les diferencies i les similituds entre les cultures, cosa que em fa pensar de vegades en el 'subconscient col.lectiu"de Jung.

Viatjar s'ha convertit per a mi en una manera de descobrir els meus propis limits, la meva forca interior, sovint oblidada i endormissada per la rutina del dia a dia.

Despres de l'experiencia russa, estic llesta per viure un any mes l'esperit de Nadal, encara que el veritable esperit que es ven aquests dies podria ben be durar tot l'any. Segurament les coses funcionarien molt millor... Enguany sera el primer pic que faci el meu propi "Betlem", apart de col.laborar a canostra. Em fa molta d'il.lusio decorar el meu primer pis amb les figuretes, els llumets i les llepolies d'aquests dies. He decidit, pero, no comprar res, no vull pujar al carro dels que han reduit les festes de Nadal a canviar de mobil perque si. Solament una petita doneta russa de tela, feta a ma, per penjar a l'arbre o qualsevol lloc de la casa. Si, inaugurare la tradicio d'incorporar una figureta cada any, adquirida a altres paisos del mon. Aixi sera un Nadal multicultural. Enguany hi juntare l'ajudant del Pare Noel que vaig comprar l'any passat a Nova York. La resta, m'ho inventare jo mateixa.

A mem si aquest any me'n record d'apuntar les receptes de la pradina per fer torro, amargos, pa de figa, tambor d'ametla. Amb la pressa i l'emocio sempre se m'oblida. Mmmm! Ja puc assaborir les tasses de xocolata calenta de mu mare, amb ensaimadetes de Ca'n Guixe...

Per als qui volgueu comencar a desxondir el vostre esperit nadalenc, vos convid el proper dia 16 de desembre devers les 20h a escoltar la vetlada de contes per a adults que es celebrara al casal de Ca'n Domenec d'Alcudia. Te molt bona pinta! I el diumenge dia 18 vos esperam al claustre de l'esglesia de Pollenca, on es fara el tradicional "rastro" per recaptar fons per al Refugi d'Animals de Pollenca.

Be, contau-me quins son els vostres plans per a les festes. Esper els vostres comentaris sobre aquest i altres temes que vos proposare en el futur en aquest nou "blog" que vol ser un foro d'opinio.

Una abracada,

Bel