Queda inaugurat aquest blog!
14 de desembre de 2005
Es fantastic aixo de l'Internet. Siguis on siguis alla al mon pots escriure tot el que et vengui al cap. Quan em falten encara dues hores per agafar el tren de Sant Petersburg a Moscou, estic asseguda a l'alberg on he passat els darrers dies. Despres de caminar devers sis hores per dins l'Ermitage, m'he aturada a cercar un poc se "sushi" per berenar-sopar i m'he preparada una tassa de te calentet. No es que faci molt de fred, per l'epoca de l'any i la ciutat en que em trob, pero t'ajuda a estar despert.
En veritat, aquest lloc es meravellos, un vertader museu a l'aire lliure, pero tan perillos com qualsevol altra ciutat del mon amb mes de deu milions d'habitants i no se quants de visitants a l'any. Pero valia la pena arribar fins aqui per veure el riu Neva totalment congelat, els palaus banyats per la llum del capvespre, i sobretot, les obres contingudes dins el mitic museu, un plaer exquisit per als sentits, el cervell i l'esperit...
Moscou es ben diferent: amb vuit milions d'habitants es la capital del pais i el seu caracter es definitivament molt mes asiatic que el de l'europea Sant Petersburg. La Placa Roja, amb els murs vermells en contrast amb la neu blanca, es simplement un somni. La catedral de Sant Basili, majestuosa i exotica, rep el visitant des del primer moment.
Sent curiositat per l'aspecte i la vida diaria del pais durant els anys comunistes, ara un capitalisme ferotge ho envaeix tot i eclipsa la identitat nacional i el passat d'aquesta terra orgullosa. Els moscovites i peterburguesos es deixen dur per la corrent del riu del consumisme i s'uneixen a la resta del mon oblidant les seves propies arrels i la seva personalitat.
Pero aixi i tot es un pais extraordinari, encara que no es facil sobreviure-hi si no xerres rus o tens dots d'actor de teatre mimic.
Dema inauguram l'exposicio a Moscou, per aixo me'n torn cap alla. Ja tenc ganes de veure com haura quedat finalment. Encara que els russos tenen un sentit de l'estetica bastant diferent al nostre, estic segura que el resultat sera com a minim sorprenent.
No puc esperar a tornar a Mallorca i veure les fotos que he fet durant aquests deu dies. Els viatges sempre t'obren la ment i t'obliguen a mirar de manera diferent, des del respecte i la curiositat, la vida d'altres persones que, al cap i a la fi, no son tan distints de nosaltres mateixos. Mai no deixare de sorprender-me de les diferencies i les similituds entre les cultures, cosa que em fa pensar de vegades en el 'subconscient col.lectiu"de Jung.
Viatjar s'ha convertit per a mi en una manera de descobrir els meus propis limits, la meva forca interior, sovint oblidada i endormissada per la rutina del dia a dia.
Despres de l'experiencia russa, estic llesta per viure un any mes l'esperit de Nadal, encara que el veritable esperit que es ven aquests dies podria ben be durar tot l'any. Segurament les coses funcionarien molt millor... Enguany sera el primer pic que faci el meu propi "Betlem", apart de col.laborar a canostra. Em fa molta d'il.lusio decorar el meu primer pis amb les figuretes, els llumets i les llepolies d'aquests dies. He decidit, pero, no comprar res, no vull pujar al carro dels que han reduit les festes de Nadal a canviar de mobil perque si. Solament una petita doneta russa de tela, feta a ma, per penjar a l'arbre o qualsevol lloc de la casa. Si, inaugurare la tradicio d'incorporar una figureta cada any, adquirida a altres paisos del mon. Aixi sera un Nadal multicultural. Enguany hi juntare l'ajudant del Pare Noel que vaig comprar l'any passat a Nova York. La resta, m'ho inventare jo mateixa.
A mem si aquest any me'n record d'apuntar les receptes de la pradina per fer torro, amargos, pa de figa, tambor d'ametla. Amb la pressa i l'emocio sempre se m'oblida. Mmmm! Ja puc assaborir les tasses de xocolata calenta de mu mare, amb ensaimadetes de Ca'n Guixe...
Per als qui volgueu comencar a desxondir el vostre esperit nadalenc, vos convid el proper dia 16 de desembre devers les 20h a escoltar la vetlada de contes per a adults que es celebrara al casal de Ca'n Domenec d'Alcudia. Te molt bona pinta! I el diumenge dia 18 vos esperam al claustre de l'esglesia de Pollenca, on es fara el tradicional "rastro" per recaptar fons per al Refugi d'Animals de Pollenca.
Be, contau-me quins son els vostres plans per a les festes. Esper els vostres comentaris sobre aquest i altres temes que vos proposare en el futur en aquest nou "blog" que vol ser un foro d'opinio.
Una abracada,
Bel
posted by Isabel Maria Palou Amer at 8:18 AM
4 Comments:
Queden inaugurats els comentaris!
Aquesta Bel... que no atura mai...
Jo no montaré Betlem ni arbre, ni penjaré cap Pare Noel del balcó (Però realment la gent no veu lo cutre que és?). Això sí, és una bona oportunitat de juntar-mos tots a ca sa padrina, i cantar, i beure, i pasar-ho bé. I també la nit de Nadal és una de les poques nits que pots sortir per Inca fins a que aguanti el cos.
I no hi ha previsions de viatjar, més que res perquè no hi ha presupost (i ja m'he deixat el poc que tenia amb el recent Rioja Tour que he fet amb el meu germà, el puto frare).
A meam Bel si quan tornes mos trobam i mos mostres tot (les fotos i els records, vull dir).
Talueg!.
Paquito.
Estic totalment d'acord amb això que viatjar te fa obrir sa ment. I més ara que he passat un mes a la India, una experiència que recoman a tothom que no hi hagi estat.
El país dels contrasts que desperta tots els sentits i et pot deixar tot tipus de sensacions menys la indiferència.
Un pot sentir xerrar de la majestuositat del Taj Mahal i de tots els entrebancs que revolten la seva construcció. O pot haver sentit xerrar del riu sagrat i de la ceremònia que es cel.lebra cada dia als ghats. Però fins que un no traspassa el passadís que dona entrada en aquell meravellós mausoleu i no assisteix a la veneració del Ganges i veu aquest riu i respira la seva serenitat i la seva plenitud; fins en aquells moments un pot perfectament no entendre el tarannà dels indis o el per què d'una cultura tan arraigada.
El que diu na Bel, sobre que viatjar és la millor manera de créixer i de fer-se un més fort
és una gran veritat.
Pel que fa a l'esperit nadalenc som més escèptica. Qualcú me podria donar un motiu pel qual m'hagi de sentir més feliç durant aquestes festes que per jo són sinònim de consum i hipocresia?
Jo només sé que dins aquest blog manquen fotos de gent en pilotes... això és el veritable esperit nadalenc, i lo demés son punyetes.
Salut, i llarga vida al blog!
Ház.
Ho admeto, no he estat en aquesta pàgina web en molt de temps ... però, va ser una altra alegria en veure que és un tema tan important i ignorat per molts, fins i tot els professionals. Li dono les gràcies per ajudar a fer que la gent més conscient dels possibles problemes.
Post a Comment
<< Home